Els instruments legals per desenvolupar aquestes polítiques existeixen de fa uns anys: amb la Llei contra la LGTBIfòbia i la Llei d’Igualtat es van fixar els paraigües jurídics per impulsar recursos específics per a col·lectius en situació de discriminació per raó sexual o de gènere:

- Impulsar plans d’ocupació específics

- Treballar contra l’estigma que existeix front el fet trans.

- Impulsar i recolzar projectes d’autoocupació per al col·lectiu trans, de creació de cooperatives, etc.

En una època de dificultat com la que travessarem els propers mesos, qui menys oportunitats té, és a qui més s’han de destinar els esforços de les Administracions públiques.

Els Plans de polítiques d’igualtat han de desenvolupar mesures concretes per l'ocupació del col·lectiu trans i s’han de dotar de pressupost aquestes mesures. Nosaltres vigilarem perquè el govern ho faci.

En un dia com avui, 28 de maig, dia de la salut de les dones, no ens oblidem de les persones trans (transsexuals o transgènere) i dels seus drets a la salut sexual i reproductiva. Per això el Parlament ha promogut avui una Declaració de l’Intergrup de Drets Sexuals i Reproductius, on reclama que la pandèmia no pot tenir efectes sobre la salut dels col·lectius més vulnerabilitzats, ja que la salut i el benestar físic i emocional és la primera condició per poder portar a terme un projecte de vida, per poder treballar amb igualtat d’oportunitats, etc.

Aquestes afectacions al col·lectiu trans han passat, malauradament. Amb la reorganització dels serveis de salut s’han deixat de fer tractaments hormonals, per exemple, i s’ha cancel·lat molta assistència mèdica al col·lectiu. Hem de reclamar que cap dret es pot suspendre ni molt menys anar enrere. Entre altres coses, perquè la derivada de retrocessos com aquest seria desencadenant de moltes altres discriminacions, perpetuant exclusions com la laboral.