Des del punt de vista sanitari, la prevenció i la inversió en polítiques de salut pública i el disseny de mecanismes i protocols que permetin identificar riscos i aïllar-los en el menor temps possible és fonamental. Atès que de poc serveix que ho faci un sol país, degut a la interconnexió i interdependència existent a escala global (en la mobilitat global, el turisme és un factor molt rellevant, però no l'únic), caldria avançar en l'establiment de mecanismes de governança regionals i globals que permetessin assegurar uns estàndards mínims. Ara bé, el risc d'una expansió internacional de malalties infeccioses ha existit sempre, i és molt difícil imaginar que es pugui reduir a un risc zero. 

Pel que fa a l'impacte ambiental, la mobilitat associada al turisme (sigui aèria, terrestre o marítima), sens dubte genera pol·lució i és un problema que s'ha d'abordar. L'accent s'hauria de posar no tant en establir restriccions a la mobilitat, com en facilitar que els desplaçaments es facin amb el menor impacte possible (mesures de foment del transport ferroviari quan és una alternativa més raonable que l'aeri, per temps i distància de desplaçament, per posar un exemple que no esgota les possibilitats). A banda, cal sensibilitzar la ciutadania arreu, de tal manera que per períodes curts de descans o vacances, es fomenti evitar llargs desplaçaments. 

Tanmateix, per una política de combat contra les emissions i de transició energètica, a més de la mobilitat associada al turisme, cal tenir molt en compte la política industrial, la contaminació que emet el tràfic marítim (els 15 vaixells més grans del món contaminen com 760 milions de vehicles), i la mobilitat associada al treball, entre d'altres molts factors.