Pregunta para Parlamento de Catalunya
Quines mesures s’estan prenent perquè hi hagi hospitals de referència a les quatre províncies i no només a Barcelona?
Em dic Jordi, sóc de Tortosa (Tarragona) i fa un mes que em van fer un trasplantament de ronyó, donat per la meva mare. Tot va començar fa tres anys, quan em van fer un examen mèdic anual, cobert per l’empresa. Allà van veure que perdia proteïna per l’orina, el que volia dir que tinc insuficiència renal.
A partir d’aquelles proves, vaig anar al CAP del meu poble per mirar-ho bé, i des d’allà em van derivar a Jesús, una entitat municipal descentralitzada que pertany a Tortosa, on tenen la unitat de nefrologia de l’Hospital de Tortosa. Em van fer un tractament i també em van enviar a fer-me una biòpsia a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Amb la biòpsia, van descobrir que tinc una malaltia que fa que els ronyons es vagin assecant i perdent funcionalitat.
Vaig estar tres anys amb un tractament de cortisona i altres medicaments a Jesús. Quan em vaig adonar que els meus ronyons funcionaven al 20%, vaig demanar buscar una altra solució, i l’única que quedava era fer un trasplantament. Em van derivar a l’Hospital Clínic de Barcelona i, després de diverses proves a mi i a la meva mare, em van trasplantar el seu ronyó.
La veritat és que l’atenció rebuda a l’hospital va ser de 10, no només per l’èxit de l’operació, sinó també pel tracte rebut, l’amabilitat, l’atenció i la comprensió de tots els professionals. A més, per no estar ingressat allà, on estava més exposat a la COVID, i com que necessitaven fer-me un seguiment diari, ens van portar a la meva mare i a mi a un hotel que té un acord amb l’hospital, cobrint totes les despeses. Això ho vaig agrair molt, ja que vivint tan lluny de Barcelona hauria estat inviable, tant pujar i baixar cada dia com pagar una estada.
Ara ha passat un mes des de l’operació i he d’anar a visitar-me a Barcelona quasi cada dia per fer un seguiment. Per sort, el transport està cobert, però no deixen de ser quatre hores de viatge d’anada i tornada per fer-me visites de cinc minuts.
Amb l’experiència que he tingut a diferents hospitals, veig que els recursos que hi ha als de Barcelona no tenen res a veure amb la resta. Per exemple, crec que des de Jesús m’haurien d’haver derivat abans per fer-me el trasplantament, ja que vaig començar amb un 30% de funcionalitat dels ronyons i, quan vaig anar a quiròfan, estava només al 9%.
Tampoc a l’Hospital de Tarragona em vaig sentir gaire ben atès, tenint en compte que és la capital d’una província. Està clar que un transplantament no es pot fer a tot arreu i entenc perfectament que s’hagi d’anar a Barcelona per fer intervencions tan complexes, però sí que crec que els recursos dels hospitals s’hauria d’anivellar a les diferents províncies de Catalunya i no concentrar-ho tot a Barcelona.
Amb això el que vull dir és que tant a Tarragona com a Lleida i Girona hauria d’haver-ho, com a mínim, un hospital de referència, no per fer trasplantaments, però sí per fer un seguiment o tractament adequat. En el meu cas, si enlloc de Barcelona, ara anés a Tarragona, m’estalviaria moltes hores de viatge.
És per això que em vull dirigir als membres del Parlament de Catalunya, ja que sóc de Catalunya i són els meus representants en aquesta càmera, perquè promoguin la qualitat dels recursos i serveis dels hospital de referència de Barcelona i es pugui expandir cap a les altres províncies catalanes.
Vull aprofitar per recordar la importància de fomentar la donació d’òrgans, ja que pot salvar moltes vides. També m’agradaria destacar el paper que té l’alimentació en aquesta tipus de malaltia. Els aliments processats i la baixa qualitat de l’alimentació que tenim actualment fan que el nostre organisme es vegi reflectit amb malalties com la meva. Finalment, vull agrair als meus pares,a la meva familia, a la meva parella i als meus amics tot el suport i les forces que m’han donat per seguir endavant.