Benvolgut Vicenç.

D’acord amb la seva exposició de motius, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern diu que:

- per una banda, es pretén un canvi de cultura de l’administració. Concretament, s’afirma que amb aquesta llei, en definitiva, es pretén introduir un canvi en la cultura administrativa per tal que la ciutadania pugui tenir un coneixement i una informació àmplia de l’organització interna de l’Administració, dels elements més determinants d’acord amb els quals pren les decisions i dels motius que justifiquen la seva actuació, incloent-hi els compromisos econòmics que això comporta.

- per altra banda, aquesta llei també té la voluntat d’ésser la norma referencial en les matèries que regula. Per aquesta raó, tot i que no té un rang normatiu especial, el mateix legislador ha volgut emfatitzar aquesta voluntat mitjançant una disposició que defineix de manera expressa el caràcter transversal i de comú denominador normatiu de la Llei, així com el principi d’interpretació conforme amb el seu contingut respecte d’altres lleis més sectorials, llevat que aquestes estableixin excepcions clares i expresses en sentit contrari.

Per això, el legislador va introduir les primeres dues disposicions finals que reafirmen clarament l’expressió d’aquesta voluntat.

En relació a la pregunta, té especial rellevància la disposició final segona on obliga al Govern a presentar al Parlament l’adequació de la  Llei 10/2001, del 13 de juliol, d’arxius i documents a la Llei de Transparència. La finalitat era clara: no hi ha illes que s’escapin a la regulació de la Llei de Transparència i tots els àmbits de l’administració s’hi han d’adequar.

Just abans de finalitzar aquesta legislatura es va aprovar aquesta modificació legal en el Parlament. Crec que el Govern va presentar un projecte de llei deficient que es va intentar esmenar en el tràmit parlamentari de forma molt difícil ja que tant CiU com ERC van emprar el procediment de lectura única, que suprimeix el tràmit de presentació d’esmenes. Per tant, crec que es va fer malament aquesta adequació de la Llei d’arxius i documents a la Llei de Transparència.

El que realment és important és que tots els àmbits de l’administració –inclòs l’accés a la informació que es regula a la Llei d’arxius i museus- estan sotmesos a la Llei de Transparència sense excepcions. I si això es té clar perd força el debat d’adscriure o no a Governació la competència sobre arxius. I en tot cas, si es pretén una regulació diferent per l’aplicació de la Llei d’arxius i museus, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública haurà de garantir els drets dels ciutadans.

Per tant, responent a la pregunta, tots els àmbits de l’administració –també arxius i museus- estan sotmesos a la Llei de Transparència i no tenen cap règim especial. Amb aquest principi clar, és secundari a quin departament s’adscriu la competència sobre arxius ja que qualsevol departament haurà d’exercir la referida competència en el mateix sentit –pel que fa a la Llei de Transparència-.

Admetre que seria diferent si la competència l’exerceix Governació respecte a Cultura és tant com admetre que el Departament de Cultura no hauria d’aplicar la Llei de Transparència i això no és així. No podem ni volem renunciar a aquesta exigència.

Rep una cordial salutació,

Xavier