El sector turístic probablement és el que té la capacitat d'adaptació més alt als canvis, per tant, som-hi per consolidar un model estratègic de futur conjuntament amb altres reptes (canvi climàtic)
A curt termini és evident que el turisme a Catalunya patirà una afectació com a conseqüència de la pandèmia del COVID19. El turisme, no obstant, no s’articula en un producte o oferta monolític i l’impacte per tant serà diferent tant a les destinacions com al tipus d’oferta. L’àmbit del turisme és un sector en permanent adaptació i haurem d’estar alerta per donar tot el suport a aquest nou entrebanc en un sector vital al nostre país. Des de petits hotelers, passant per allotjaments turístics de tota mena (grans cadenes, càmpings, turisme rural...) i recordant que això afecta transversalment al territori, turisme de platja, turisme esportiu, turisme cultural i mil variants.
No cal deixar de banda tampoc quina adaptació caldrà en relació a l’oci, sigui familiar, nocturn i totes les seves modalitats, per que l’afectació de la reducció d’aforament tingui el mínim impacte possible.
Són moltes les iniciatives locals i sectorials per transmetre confiança als potencials consumidors, confiança malmesa a l’inici de la pandèmia al destacar el nostre país com un dels principals afectats per la mateixa, i s’ha d’articular com donar suport a totes aquestes iniciatives perquè el nostre objectiu és la reactivació com a principal eina per atacar aquesta crisi i no caure de nou en els errors comesos a la crisi del 2008 on les retallades varen ser la principal eina.
La immediatesa que viu la nostra societat fa que, si en un termini breu, es troba una solució mèdica adient, o finalment s’acaba esvaint la incidència del virus com ha passat amb alguns precedents (SARS), la situació es vagi normalitzant i retornem al estandards habituals d’activitats i per tant de generació de riquesa.
Aquí com ha societat també haurem d’afrontar aquestes solucions amb un altre debat ja obert abans de la crisi del COVID19, com el nostre territori s’adapta al canvi climàtic. Aquesta és una qüestió que certament ha de preocupar a la indústria turística del nostre país per l’impacte que pot tenir sobretot en la regressió de les nostres costes, així com en un increment de temperatures que faci menys atractiu el nostre país i alhora més atractiu països situats més al nord que fins ara es veien turísticament condicionats per unes temperatures menys atractives. Per tant hem de tenir presents les diferents variables per sortir reforçats en una estratègia turística de llarg recorregut.
La capacitat de transformació i adaptació de la indústria turística i del lleure, incorporant el turisme esportiu com una vàlua molt important per nosaltres també per diversificar tota l’oferta arrel del territori, ens porta a pensar que qualsevol circumstància que condicioni el model actual és susceptible de donar lloc a una nova resposta lúdica que es tradueixi en activitat econòmica associada al lleure vinculat a les èpoques estacionals de vacances, i posant també el focus necessàriament en el turisme de proximitat i sostenible.
Partekatu
El sector turístic mou grans fortunes a Catalunya i moltes empreses i negocis en depenen. No obstant, la mobilitat de les persones a escala internacional no només és una font de contaminació important, sinó que ara també té el risc associat de facilitar la transmissió de possibles epidèmies greus, com ha sigut el cas de la Covid. S'hauria de regular més aquest àmbit? Hauríem d'intentar canviar el model econòmic cap a activitats destinades més aviat a la població local?
Batu zaitez Osoigora