La legislació espanyola en matèria de Seguretat Social atorga el dret a la pensió de jubilació  a qualsevol persona que arribi a  una edat mínima (67 o  65 anys si s’han cotitzat 38 anys i sis mesos ) i acrediti un mínim de 15 anys cotitzats, alhora que regula un regim de jubilacions anticipades , tant per causes voluntàries o involuntàries del treballador., reduint-se la quantitat de la pensió en funció dels anys cotitzats. Per a les jubilacions voluntaris s’exigeix un mínim de 35 anys cotitzats.

La demanda de despenalitzar la jubilació anticipada amb 40 anys cotitzats hauria de ser analitzada en el marc dels acords de Pacte de Toledo, per tal d’escatir quines conseqüències tindria per a l’equilibri financer del sistema de la Seguretat Social. Certament, els treballadors amb llargues carreres de cotització avui tenen la percepció que els actuals coeficients reductors de les seves pensions els castiguen de manera injusta, després de molts anys de treballar i cotitzar. Caldrà doncs analitzar a fons a aquesta qüestió, cercant la justícia per als treballadors amb llargues carreres i els equilibris actuarials del sistema de pensions