Consolidar el turisme intern i anar virant els nostres sectors productius cap a opcions econòmiques amb un valor afegit més alt
El turisme és un dels sectors més impactats per les conseqüències de la Covid19. L’impacte de la pandèmia en els viatges, les restriccions de mobilitat, la necessitat de distància social, etc. ha suposat i suposa pèrdues per a un sector vital de l’economia catalana. L’activitat turística a Espanya s’ha contret en més del 95% durant l’estat d’alarma i els seus efectes duraran tot l’estiu. La OMT assegura que el número de viatgers internacionals es reduirà entre un 20 i un 30% i Espanya és un dels principals destinacions turístiques. Les estimacions més pessimistes, provinents del lobby de la indústria turística (Exceltur), assegura que l’activitat caurà en un 81,4% respecte a 2019. Davant d’això que podem fer? El primer que ens cal plantejar és si el turisme és una indústria sostenible en un món on no només una pandèmia pot impactar, sinó un món on les conseqüències del canvi climàtic reduiran la mobilitat aèria de molts ciutadans afectant pols turístics com el nostre. Davant d’això hem d’apostar per consolidar el turisme intern i anar virant els nostres sectors productius cap a opcions econòmiques amb un valor afegit més alt que no depenguin tant de l’estacionalitat com el turisme i que garanteixin salaris i condicions laborals dignes.
Partekatu
El sector turístic mou grans fortunes a Catalunya i moltes empreses i negocis en depenen. No obstant, la mobilitat de les persones a escala internacional no només és una font de contaminació important, sinó que ara també té el risc associat de facilitar la transmissió de possibles epidèmies greus, com ha sigut el cas de la Covid. S'hauria de regular més aquest àmbit? Hauríem d'intentar canviar el model econòmic cap a activitats destinades més aviat a la població local?
Batu zaitez Osoigora