Bon dia

Durant el seu primer any de funcionament, l’Ingrés Mínim Vital ha arribat al 63.551 persones beneficiàries a Catalunya. De tots aquests, un 62% són persones adultes i un 38% menors d’edat, i entre els beneficiaris, es troben 3.710 famílies monoparentals amb nens. 

Cal recordar que l’IMV no és només una prestació, sinó un conjunt de polítiques que inclouen itineraris d’inclusió com el model d’inserció socio-laboral que es provarà a Barcelona, tal com s’ha signat aquesta setmana entre el Ministeri i l’Ajuntament.

Jo sóc un ferm defensor de l’IMV. Espanya érem un dels pocs països que no comptàvem amb una prestació de protecció per a les persones amb un alt nivell d’inclusió. Es va haver de posar en marxa enmig de la pandèmia, i cal encara que passin uns mesos perquè millorin els seus processos de gestió. En aquest sentit, defensem que l’IMV i la Renda Garantida de Ciutadania, puguin gestionar-se en un sol tràmit, i sembla que properament així serà. Això ens ha d’ajudar a arribar a col·lectius en exclusió que encara no han demanat la prestació, per desconeixement, per dificultats en la gestió o perquè no estan detectats pels Serveis Socials, entre altres motius.

Ara per ara no sóc partidari d’una Renda Bàsica Universal per diversos motius: en primer lloc perquè no és possible finançar-la. Una RBU, per a exemple, a Catalunya, tindria un cost aproximat d’uns 42.000M€, és a dir, hauríem de doblar l’actual pressupost anual de la Generalitat de Catalunya. En segon lloc, perquè considero que les polítiques de lluita contra la pobresa no es poden centrar només en una prestació econòmica sinó en altres elements d’inclusió (laboral, social...). Tinc alguna sospita que la RBU podria generar inflació, especialment en el sector de l’habitatge i en la compra de productes bàsics i, finalment, perquè cap país dels que ha fet proves pilot ha optat per establir aquest tipus de política de rendes, tot i tenir sistemes de protecció molt més avançats que el nostre. Per tant, en un horitzó pròxim, no veig possible l’aplicació d’una RBU.

Jo sóc partidari d’enfortir el nostre sistema de protecció amb altres mesures: una política de rendes mínimes molt potent, que asseguri uns mínims a totes les persones que ho necessitin (especialment a la infància, persones sense llar i famílies monoparentals), simplificar el nostre sistema de prestacions (a Catalunya, per exemple, tenim més de 150 prestacions diferents), enfortir i modernitzar els serveis socials, i polítiques de manteniment de l’habitatge potent no només per a persones en risc d’exclusió social. Per exemple, m’agraden polítiques com algunes que existeixen als Països Baixos, que sumen la prestació d’atur el pagament del lloguer o la hipoteca mentre duri la situació de manca d’ocupació. Aquests sistemes són més efectius i són possibles en una economia com la nostra, que compta amb un sistema educatiu i sanitari universal. 

Gràcies per la seva pregunta. Rebi una cordial salutació.